Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per ço al mirarme 'm das vida,
per ço al parlarme 'm das mort.

 María al anar á missa
gira la cara al fossar,
que d' aquells quans pams de terra
mes de deu t' han de besar.

 —Moreneta la 'n festejo
mon amich que me hi dihéu?
—Tambè n' era moreneta
la Verge Mare de Deu.

 Ay, pares que teniu fillas
procuréulas de casar,
que mentras ne son donzellas
son vidre que 's pot trencar.

 Cara de color de rosa,
company del meu aymador,
si 'l veus digas que ab mi pensi
com ab ell hi penso jo.

 Algun dia jo 'm pensava
que tot lo mon era pla
y ara he vingut á comprendre
que moltas costas hi ha.

 Carrè' amunt y carrè' avall
ne passan tres cadarneras.
¡Tan-de-bo ne volguès Deu
que totas tres fossen mevas!

 Perdihueta joganera,
que cantáu dalt de la serra,
si ne baixéu á la plana
molts cors estarán alegres.

 Montanyas de Montserrat
tot lo dia hi toca 'l sol