Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/233

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 A l' ombra d' un taronjer,
 á l' ombra d' un taronjer
 olailá, langaridò,
 s' está la gentil Marta
 olailá, langaridò
 s' està la gentil Marta,

 de la porta en lo llindar,
 de la porta en lo llindar
 olailá, langaridò,
 sola se 'n pentinava
 olailá, langaridò,
 sole se 'n pentinava

Ab una pinteta d' or—y escarpidor de plata.
Ja 'n passan tres mariners—tots tres l' han saludada.
—Ay Marta si vols venir—si vols veni' ab nosaltres.
—Be prou que hi vindria jo—si portesseu guitarras.
—Guitarras tres ne portém—totas tres enflocadas,
la una enflocada d' or,—l' altra es ab flochs de plata,
l' altra qu' es del or mes fi—sols un cop l' hem sonada,
si tu vens la sonarém—un altre cop encara.
Ja se 'n van bora del mar—ran á ran de la platja.
Ja l' agafan per un bras—l' han posada á la barca.
De tant de saltá' y ballá'—la barca s' es tombada.
De tots ningú n' ha pres mal—sino la gentil Marta.
—Ay, Marta Dèu te perdò!—Dèu t' haja perdonada!
—Quan tos pares ho sabrán—farán tocar campanas