confusiò que portan paraulas de diferent significat escritas ab las mateixas lletras: aixís succehiria si s' escriguès ço pronhom ab s, pus so escrit així vol dir aixó y ruido y so (verb) tambè podria servir per substituir á las dos esses qu' es una de las pocas cosas que demostra pobresa en la nostra llenga. Aixís en lloch d' escriure llassos, gossos, rossos, ¿no fora millor escriure llaços, goços, troços?
La d en fi de paraula no tè us.
La ch sona com la c davant de la a y de la o, y com q davant de la e y de la i; aixís cherubí, charitat, chimia, chor se pronunciarán com en castellá caridad, querubin, alquimia, coro: regularment s' escriu c sense l' h, en los cassos citats. Al fi de paraula sempre sona com c. May tè 'l valor de la ch castellana.
La g davant de a, o y u sona com la g en castellá davant d' aqueixas mateixas lletras. Davant de e é i y al fi de paraula sona com la g francesa de vierge. Precehida de la i al fi de paraula cobra 'l só de tj. Àxís mig sona com si estès escrit mitj. Detrás de consonant en fi de paraula no te us.
En las paraulas compostas de la paraula mig y altra que comensi ab j com per exemple jorn, no s' escriura mig-jorn, sino mitjorn. Altrament ferho, fora caure en lo mateix disbarat en que cauria lo qui en castellá escriguès muchacho d' aquest modo much-chach-cho.
La j en comens y mig de paraula sona com la j en francés davant de a, o y u: en fi de paraula no tè us. Alxís no s' escriurá mitj, enutj, matj sino mig, enuig, maig. Sempre que en mig de una paraula hi haja 'l sò de ge y de gi se hi posará la lletra g, reservant la j pèl davant de la a, de la o y de la u per rahó de alterar aqueixas vocals lo valor de sa precedent consonant quan esta es una g.
La l-l se pronuncia com la ll italiana. Quan no porti guiò que separi una ele de l' altra, llavors sona com la ll castellana.
La ny sona com la ñ en castellá. La ny escrita aixís ñ, may ha sigut lletra catalana.
La s entre dos vocals se pronuncia forta y tancant las dents. Aixís rosa (flor) se pronunciará aproximadament com la x de èxito en castellá, y rossa (cos mort) com la s de rosa en l' idioma citat.
La x sona com la x llatina: després de i sona com la ch francesa.
La z sona com la s sola entre dos vocals, aixís zel se pronunciará com la s de casa. Pera pronunciarla se apreta la llenga al paladar separantla al moment de dir la lletra.
