Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/251

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


NOTAS DARRERENCAS.


En las notas del volum primer anunciavam per aquest segon uns trenta y tants cants, sols n' hem publicat uns catorze ó quinze. ¿Vol dir aixó que no publicarém los demès? No pas. Aixó no significa altra cosa sino que 'ls deixarém per un ters volum si Deu nos ajuda.


Hem subjectat aquest llibre á una ortografia qu' es la á que hi subjectarém totas las nostras obras, per créurela la mes senzilla y la mes acostada á la veritat. La ortografia nostra es la següent:


REGLAS GENERALS.

SOBRE LA PRONUNCIACIÒ CATALANA.


VOCALS.

La a, y la u, com en espanyol, se pronuncian tal com marcan y no tenen escepciò alguna.

La e pot ser natural, oberta y muda: la primera se pronuncia com la e en l' idioma castellá, la segona com la primera e de la paraula francesa colère y la tercera com la e de las paraulas tambè francesas, porté, defilé. Poden diferenciarse á la vista per l' accent. La primera no 's deu accentuar; á la segona se hi pot posar l' accent agut méu (crit del gat); y á la tercera l'accent breu mèu (pronhom possessiu).

La o las mateixas reglas que la anterior.

La i modifica 'l sonido de certas consonants quan las precedeix, aixís per exemple al anar davant de la x fa perdre á n' aquesta lletra lo valor de cs y li dona 'l de la ch francesa: y davant de la g fa que aquesta lletra soni (quan es al fi de paraula) com tj.


CONSONANTS.

La c, se pronuncia davant de la e y de la i, con s espanyola: aixís ciencia se llegirá siensia.

La ç podria usarse en lo pron. dem. ço que no 's pot ni es deu escriure de altre modo, si 's vol seguir als clássichs y 's desitja fugir de la