Cansons de la terra - Volum I/Notas darrerencas

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



NOTAS DARRERENCAS.



(1) Pèl segon volum tením entre altras preparadas las seguents cansons:

I. . . . . L'ÁNIMA CONDEMPNADA.
     No fa pas l' espay d' una hora — que n' ha finat un' ánima,
     la Verge Santa la pren — y als llims se la emportava etc.

II. . . . . . . LA CARTA.
     Un dia cullint floretas — floretas del meu jardí,
     mentres floretas cullía — carta d' ella 'n veig venir etc.

III. . . . . . . LA MONJA.
     Si n' hi ha una monja — á la Seu d' Urgell,
     toca las campanas — plorant y rient etc.

IV. . . . . . . SANTA AGNÉS.
     Santa Agnés s' está — en cambra tancada
     tot fent oraciò — per qui mes aymava etc.

V.. . . . . . . LO BATEIG.
     —Ahont anéu Mare de Deu — ahont aneu tan afanyada?
     —Aquí baix sota un torrent — que una dama m' hi demana etc.

VI. . . . . . CASTICH DE DEU.
     A n' aquell Paradís — n' hi ha un banch tan gran,
     á l' un cap séu Sant Pere — y á l' altre Sant Joan etc.

VII. . . . . . LOS DOS FRARETS
     Una cansó vull cantar — no hi ha molt que s' es dictada
     d' un fadrí y una minyona — que pretenian casarse etc.

VIII . . . . . L' HEREU CERDÁ.
     Una cansoneta nova — be la sentiréu cantar
     treta n' es d' una minyona — qu' al Vall d' Andorra s' está etc.

IX. . . . . . . LA TRAPASSERA.
     Y á dins del hort — de lo meu pare
     lo meu galant — me hi esperava etc.

X. . . . . . LO DIA DE SANT JOAN.
     Lo dia de Sant Joan — es una diada alegre:
     los companys m' están dihent — Joan com no te n' alegras etc.


XI. . . . . LA CREU DEL PADRÓ.
     La creu del padrò — si parlar podia
     de las malas nits — que jo n' hi patidas etc.

XII. . . . . LOS FADRINS DE SANT BOY.
     Los fadrins de Sant Boy — se 'n van á sentar plassa
     no hi van de ben cor, no — que hi van de mala gana etc.

XIII. . . . . LAS NOYAS DE CERDANYA.
     Las noyas de Cerdanya — fan de bon festejar
     son frescas y xamadas — no 'u fa lo treballar etc.

XIV. . . . . LA VIUDETA.
     Lo jutge está malalt — jutge de l' Audiencia
     nobles y cavallers — ja me'l van á veure etc.

XV. . . . . LA ROSA.
     A l'horta del meu pare — un taronjer hi ha,
     fa las taronjas dolsas — mes dolsas no n' hi ha etc.

XVI. . . . . LO LLADRE.
     Una tia que jo tinch — tot lo que volia 'm dava
     me n'ha fet un rich vestit — sombrero á la galant xarpa etc.

XVII. . . . . DESENGANYS.
     La roda de la fortuna — contra mi se n' es girada;
     puig qu' en res ne tich ventura — ma vida ¿com no s' acaba? etc.

XVIII. . . . . RECTOR Y VICARI.
     Si n' era un rector — y tambè un vicari
     qu' anavan en busca — de l' Entururada etc.

XIX. . . . . LA FILLA DEL ESPINGUERI.
     La filla del Espingueri — s' es casada ab un pastor
     la vol fer anar bonica — com la filla d' un senyor etc.

XX. . . . . LA MOLINERA.
     Fadrins que hi anéu — al pla de Llovera
     comanáu l' amor — á la molinera etc.

XXI. . . . . MARIA AGNA.
     Sola la Mari-Agna — sola la deixan anar.
     —Encara que vaja sola — soleta puch ben anar etc.

XXII. . . . . L'HEREU RIERA.
     Si son tres ninetas — del lloch de Nisá
     que 'n tenen gran junta — treure ball qu' hi va etc.


XXIII. . . . . LA VELLA.
     Una vella hi ha á Mallorca — que te cent y un any
     y que se 'n clenxa y pentina — com si sols tinguès quinz' anys etc.

XXIV. . . . . LO METGE.
     Adeu Caterineta — sento 'haverte de deixar
     sento la teva desgracia — qu' á mi 'm fa morí' y penar etc.

XXV. . . . . LO MAL RICH.
     Lo mal rich s' está en finestra — passa un pobre pelegrí
     —Senyor dáume un tros de pa — d' aquell que deu al garrí etc.

XXVI. . . . . LA VILA DE MANRESA.
     A la vila de Manresa — ditxós qui s' hi pot estar
     n' hi ha una donzelleta — que n' es per enamorar etc.

XXVII. . . . . LA PASTOREL-LA.
     N' es un soldat, — ve de la guerra
     se 'n troba ab una — pastorel-la etc.

XXVIII. . . . . LA ESCRIVANA.
     Petiteta l' han casada — la filla del mallorquí etc.

XXIX. . . . . LO PARDAL.
     Lo pardal quan s' acotxava — feya remor etc.
      —

XXX. . . . . L'ESCATIDOR.
     Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
     n' es festejador, — ne tè quinze ó setze etc.

XXXI. . . . . L'HOMEY.
     Mos amichs m' están dihent — Joan com estás tan magre?
     Amichs meus jo 'us ho diré — una minyona m' ho causa etc.

XXXII. . . . . LO CONFÉS FINGIT.
     Una hermosa pastoreta — demanava confessiò,
     sens pensarho s' es posada — als peus de son aymador etc.

XXXIII. . . . . LAS FILLAS DEL REY.
     Tres fillas ne tè 'l bon rey — totas tres com una plata:
     lo rey s' enamorá d' una — Margarida s nomenava etc

XXXIV. . . . . LA MALA MULLER.
     Ja n' hi trucan á la porta — Ola! Ola! Baixa á obrir
     —Qui n' es aquest cavaller — que rondeja per assí etc.

XXXV. . . . . SERRALLONGA.
     Si n' eran dotze fadrins — que tots dotze n' eran lladres etc.


2) En una nota de la cansò lo Compte Arnau espliquém lo perqué hem tret de la mateixa los quatre versos que diuhen

Feune tancá' aquella mina, — muller leal etc.

Ab lo que alli dihém podria quelcú pensar que nostre ánimo es fer veure una errada en la obra del Sr. Milá, Observaciones sobre la poesia popular; en proba de no ser esta nostra intenció, nos dem manya á publicar aqui mateix la carta que dit Sr. Milá nos ha enviat un d' aqueixos dias, en la quina se veu ben á las claras que, no solzament se hi havia fixat en aixó, lo autor del Romancerillo Catalan, sino que tambè hi havia pensat molt y molt. Per satisfacciò nostra, y per alguna noticia interessant que dú, la publiquém.

Sr. D. Francisco Pelayo Briz.

Amigo Sr. Briz.

Entre las muchísimas versiones y variantes que despues de la impresion de mis «Observaciones» he recogido del «Compte l' Arnau» no he hallado los versos

Feune tancá aquella mina — muller leal etc.

Esto me persuade que á pesar de hallarse en una de las versiones recogidas ó enviadas que me sirvieron para la impresion, dichos versos no son bastante genuinos. Además por documentos posteriormente publicados se sabe que el Conde Arnau vivió en el siglo XIV y por consiguiente tres siglos mas tarde que las monjas de S. Juan. Desearia pues que suprimiese V. los 4 versos.

Suyo,


(3) Héuse aqui un tros de una traducció del idili de Teócrit del que 's parla en la página 41 del prólech.


DAFNIS Y LA DONZELLA.

                    

La donzella:


Era un bover com tu,

que Páris s' anomena,
qui Elena se 'n va endú'.

Dafnis:


Si dius que fou Elena

qui se 'n va dú' 'l bovè,
dirás mes bè.

                    

La donzella:



No sias tan traydò:

encar que res implica
si m' has besat ó no.

Dafnis:



Lo pler res significa

si es prés ó si es donat,
     quan vè de grat.

La donzella:



Mon llavi aixugarè,

y ta besada ardenta
á terra escupirè.

Dafnis:



Si 'u fas, cuydado tente,

te tornarè á besá';
     feste ensá.

La donzella:



Abrassa tos vadells,

que per ta boca asprosa
no son mos llavis bells.

Dafnis:



No sias ergullosa,

la joventut se 'n va,
     pensa en demá.

La donzella:



Rehim sech es dolent;

mes la rosa n' es bella
marcida y tot essent.

Dafnis:



Oh vina ab mi donzella,

á n' aquell olivar
     que 't vull parlar.

La donzella:



No 'n vull: de tot sentit

me tens ja cativada
ab tot lo que m' has dit.

Dafnis:



Oh vina á fer parada

sota aquell olivè'
     y 't cantarè

La donzella:



Alégrat cantant sol;

de cants plens de tristesa
ma ánima no 'n vol.

Dafnis:



No 'u vols? ¡Ay, la Deesa

d' amor s' enujará
     y 's venjará!

La donzella:



De Vénus jo me 'n rich

mentres Diana 'm fassa
de bona cara un xich.

Dafnis:



¿Que dius? No crides massa.

Potser te pose un las
     hont hi caurás.

                    

La donzella:



Que 'u fassa si 'u vol fè',

que si Diana m' ajuda
de Vénus me riurè.

Dafnis:



Cap noya he coneguda

que ne trenqués lo fort
     llas del amor.

La donzella:



Pus jo si 'l trencarè:

tu, pórtal si t' agrada,
que t' estará ben be.

Dafnis:



Tinch por que éll si s' enfada

no 't donga á n' un pastò
     mes lleig que jo.

La donzella:



Molts son los qu' han volgut

de mi ferme sa esposa,
mes cap d' ells m' ha plagut.

Dafnis:



Pus vinch á fer mes grossa

La cort de pretenents:
     te vull. ¿M' entens?

La donzella:



Que tinch de fer?... Ja 'u sabs

los casament sols porta
tristors y mal-de-caps.

Dafnis:



Lo casament la porta

ne tanca als desacerts,
     sols viu de plers.

La donzella:



Mes ay! tothom m' ha dit

que la muller tremola
davant de son marit.

Dafnis:




Qui 'l pobre espós amola

n' es la muller. ¿Que tè
     de temer? Re.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·

La donzella:



Y si passant per tot

io si 't dès, ¿que 'm durias
respont, pastor, per dot?

Dafnis:



Mos boschs y verns tindrias,

y 'ls meus grassos remats,
     y fins mos prats.

La donzella:



Que may á malgrat meu

me deixarás, tú, jura
per un inmortal Deu

Dafnis:



Jamay de ta hermosura

ningú fugí' 'm veurá;
     ho jur pel Pa.

                    

La donzella:



¿Jolia cambra hauré?

¿Ja pensas en masía
y en los corrals tambè?

Dafnis:



Tindràs cambra jolia;

y 'l numeròs remat
     que tinch al prat.

La donzella:



Pastor, que li dirè

á lo meu pobre pare
si tot ho vol sabè.

Dafnis:



Mon nom diràs y, encare

que 't 'par que 's cremará,
     s' alegrará.

La donzella:



Hi ha noms molt boniquets,

pastor lo teu murmura,
potsè es un nom de aquets.

Dafnis:



Mon nom, dès de criatura

lo de Dafnis he dut,
     nom conegut.

La donzella:



Ets fill de mas capdalt,

mè val tant ma naixensa
com lo teu nom ne val.

Dafnis:



Ja 'u se: y, aixis s' ho pensa,

aqui al entorn tothom,
     que val ton nom.

La donzella:



Ensényam los pins alts

que dins tos boschs murmuran,
y ensenyam tos corrals.

Dafnis:



Les meus pins s' afituran

ben be tots des d' aqui:
     Mírals.. allí.

La donzella:



Cabretas pastoréu,

las terras vaig á veure
de Dafnis; no 'us moguéu.

Dafnis:




Pastoréu bous y berras

que li vaig á ensenyar
     lo pinedar.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·