Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Oh Senyora, si os plau,
Vos, que á tots consoláu,
donauli per beguda
las perlas que ploráu.

 Mes ay! que lo regalo,
que 'l Bou Jesus tinguè
fou de fel y vinagre,
com Sant Matheu diguè.
Ay Criador del cel!
la beguda de fel
nosaltres vos donarem
ab la culpa cruel.

 Quan véu las profecías,
y lo demès cumplít,
davant las tres Marías
espirá ab gran crit.
Oh pecador ingrat!
com no quedas pasmat,
veent morir per tas culpas
un Deu de tal bondat.

 Las pedras se partiren,
mostrant gran sentiment
ab tal senyal te avisan,
que ploris penitent.
Plorém los grans y xichs,
plorém pobres y richs,
perdoném tota ofensa
de nostres enemichs.

 Si se rompé del Temple
lo vel, ¿sabs tú perque?
Fou per donarte exemple
de lo que tú déus fer.
Perque déu lo teu cor
partirse de dolor,