autor [1]) es la passiò coneguda ab lo nom de Passiò de Sant Pere. Per Quaresma y setmana Santa no se sent altra cosa en las botigas de las ciutats hont hi ha fadrinas que hi treballan y en los portals de las masías ahont van á cantarla los pobres al mateix temps que captan. Eixa costum d' anar, los quins de almonya viuhen, de porta en porta cantant la passiò, ó sams , ó cansons religiosas es molt antiga , y en tots paissos y de tota época hi ha recort d' haverhi hagut y haverhi encara eixa costum.
La forma métrica de la nostra versiò, lo llenguatge, la martxa del argument, la erudiciò de que está revestida , tot dona á entendre que fou feta en época moderna y per un poéta, sino de alta inspiraciò, almenys avesat á fer versos.
Entre 'ls cants provensals publicats en Aix ab molt acert pèl erudit Mr. Damás Arbaud, n' hi ha dos ó tres de Passions que se semblan molt á la nostra , si be es precis confessar que aquellas tenen un carácter mes popular que la que 'ns ocupa. Lo qu' es de notar en totas es lo cuydado que sos autors posavan en donalshi una forma métrica mes armoniosa que a las demés cansons. Ço, que no deixa de ser un fet, se pot esplicar facilment per lo viu sentiment religiós que en tot temps hi ha hagut entre lo poble, lo qui, al tractar un assumpto tan digne y sacrosant se devia trobar instintivament en lo cas de volerli donar una forma mes digna y que 'l posás á major alsaria de los
- ↑ F. Balart, poeta del setgle XVIII.
