Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Si n' eran tres tambors — venian de la guerra,
lo mes petit de tots — porta un ram de rosetas;
               Ram , rataplam,
               plam , plam.
la filla del rey n' es — al balcó que 's passeja.
— Vina , vina tambor — porta aquestas rosetas.
— No 'us donaré jo 'l ram — si no 'm deu l' amoreta.
— L' havéu de demanar — al peyra y á la meyra,
si vos la volen dar — per mi res no 's pot perdre. —
Tambor se 'n va á trobar — al rey y á ne la reyna.
— Dèu lo guart, rey francés , — si'm donéu la filleta?
— Ixme d' aquí , tambor , — avans no 't fassi perdre.
— No 'm fareu perdre vos — ni cap d' aquesta terra,
qu' allí en lo meu pais — ne tinch gent que 'm defensa.
— Digas, digas tambor , — digas ¿qui es lo tèu peyra?
— Lo meu peyra be n' es — la rey de l'Anglaterra.
— Vina, vina 'l tambor — que 't daré ma filleta.
— Ni 'n sento grat de vos, — tampoch ne sento d' ella,
qu' allí en lo meu pais — n' hi ha que son mes bellas.


VARIANT.

Vers 15.

— Vina , tambor gentil, — que 't donaré ma filla.
— No 'n sento grat de vos — ni de la vostra filla,
qu' allí en lo meu pais — n' hi ha de mes bonicas.


VERSIÓ ITALIANA.

Sun trei tamburn ch'i veno da ra uera
E ir pi bel l'heiva in mass de rose;