Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo 'ls enviaré un cástich—que se 'n recordarán,
los camps y las montayas—tot ne será pla igual.
—No fassas aixó, fill,—n' es un cástich molt gran.
—Jo tinch de ferho, Mare,—perque 'l pecat n' es gran;
renegan y blasfeman—llansant la meva sanch.
—No fassas aixó fill—que ja 's convertirán.
Ara ve la quaresma—las gents confessarán;
per la pasqua florida—las gents combregarán,
los vells y las velletas—rosari 'm passarán.

VARIANTS.
Vers 1.

Ara vè 'l sant Diumenge—sant Diumenge de rams,
las taulas son paradas—de palmas y de rams,
de fullas de olivera—violetas y rams.

ALTRA.

S' acosta 'l sant Diumenge—Sant Diumenge de rams.

Vers 2.

De fullas d' olivera—si n' hi ha un gran ram.

Vers 25.

Torrents y fonts vivas—totas s' aixugarán,
los aucellets del ayre—y terra morirán,
las pedras del carrer—totas se esberlarán,
y ne pendré á las mares—los seus petits infants.

Vers 37.

Y als peus del confessor—tots los pecats dirán.

ALTRA.

Y de genolls en terra—perdó 'l demanarán.

NOTA.

 Aquesta cansò no es altra cosa que una passiò, modificada y espatllada per fer un cant ad hoc á comens