Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gran préu la noblesa y ensemps emociò que 's pinta en la imatge de la Verge pregant per la humana nissaga.

_________

 A Provensa també es coneguda aquesta canso qu'ab lo títol los tres bancs blancs ne publica una versiò Mr. Arbaud en la ja per nosaltres molts cops nomenada obra Chants populaires prouvensaux.

 Au Paradís l' y a tres bancs blancs
 l' y a Sant Peyre eme Sant Jean
 Jesus es au mitan,
 n' a vist venir sa boueno Mero
 que n' en fasie que plourar,
 que souspirar.
 —Que n' avets vous, ma boueno Mero,
 que tant plourets
 tant souspiretz?
 —Hai! moun enfant, moun doux enfant,
 n' ai ben resoun de plourar
 de souspirar;
 an Paradis degun se ves intrar,
 l' Infer fai que durbir et sarar.
 —Counsouletz vous, ma boueno Mero,
 se ves plus que de renegats
 que vous et iou ant parjurat!
 Mai se vouen pas se courrigear
 les tempestos li mandarém,
 les vignos li brularém,
 les blats seran destestats y
 grando guerro l' y aura
 et tout lou mounde perira.
 —Ah! moun enfant, mon doux enfant,
 mandetz de vignos ben flouridos,
 mandetz d' espigos ben fournidos,
 lon ciel lusent, d' aiguo ben claro,
 ausin se counvartiran
 et lou caremo junaran,
 á Pasquo coumuniarán.