Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



NOTAS.

En una altra versió comensa la cansó aixís:

Un dia anant al molí—lo Pau Gibert la trobava:
—Pauleta si vols venir—si vols venir ab nosaltres.
—No pas avuy Pau Gibert—que no fora prou guardada.

VARIANT D' ESTA VERSIÓ,—Vers 2.


—Pauleta si vols venir—que jo me 'n vaig á campanya.

 Existeix una altra cansó en la que 's conta per pessas menudas totas las malvestats d' aquest home; diuhen que n' es feta per ell mateix y du per responement:
 Mal usar no pot durar
 la justicia meny se cansa.

 Com havem pogut aplegar algunas novas sobre la vida y mort d' aquest malfactor, ne direm dos de sos fets mes capdalts perque pugan dar rahó, los quins las llegescan de las entranyas d' aquell facinerós.
 Un d' ells es, que trobantse Pau Gibert á casa son cunyat, lo matá, li va treure'l cervell y'l feu menjar a la muller d' aqueix, dihentlhi apres á quí pertenyia la part del cos que havia menjat.
 L' altre fet es sa agafa. En sos últims anys desconfiant de si mateix y plé d' un xich de por (sempre havia anat sol) s' acompayá ab dos carboners. Aquests