Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Vaig sortir á passejar—diumenge á la matinada;
veig venir lo meu fillet—per un camp que verdejava.
—¿Ay fill meu, d'ahont vens tú?-Ay fill meu d'ahont vens tu ara?
—De la campanya del rey-dels que hi van no'n tornan gayres.
¡Ay, mare, si so tornat—á la Verge ho suplicava!
Entre jo y lo meu cavall—portém trenta nou llansadas;
lo cavall ne porta nou—y 'l meu cos porta las altras.
¡Ay, mare, feume lo llit—alli ahont solíau antes!
—Ay, fill meu, lo meu fillet,—ves á la cambra mes alta,
hi trobarás ta muller—entre senyoras y damas:
ha parit un infantó—que es com l' estrella del auba.
—Jo no estich pas per muller,—ni per senyoras, ni damas,
ni tampoch per infantons,—ni per estrellas de l' auba,
¡Ay mare, fassáume 'l llit—allí hont me lo feyau antes!
No me 'l fassáu gayre bè—que'l meu cos no viurá gayre.
Tant bon punt com serè mort—féune tocar las campanas,
las campanas de la Sèu,—las de Sant Miquel Archangel,
las del monestir mes alt—que n'es lo Convent del Carme,
la gent quan ho sentirá—dirá: «¿per qui tocan ara?»
Ne tocan per D. Joan—que n' es mort á la campanya.»

ALTRA VERSIÓ.

La mare me 'n veu venir—per un camp que verdejava,
cullint violas y flors,—flors y violas boscanas.
—¿D'ahont veniu, lo meu fill?—La color portéu mudada.
—Mare meva, m' han sangrat,—la sangría m'han errada.
—Renego d' un tal barber—que la sangría 'us ha dada.
—Ay, mare, no reneguéu,—vos mateixa 'n sòu la causa;
que un fill que haveu tingut—aquell feu aná' en campanya,
á la campanya del rey,-que'ls que hi van no'n tornan gayres;