Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

no 'n tornan sino 'ls hereus,—los hereus de bonas casas.
Mare meva, féume 'l llit—en lo portal de la cambra;
no me 'l fassáu gayre bè,—que 'l meu cos no viurá gayre,
jo moriré á mitja nit—y 'l cavall á punta d' auba.

ALTRA VERSIÓ MALLORQUINA.[1]

D. Joan y D. Ramon—venian de la cassada:
Don Ramon cau del cavall—y Don Joan ne colcava.
Sa mare los veu venir—per un camp que verdejava,
collint baumes y violas—per curar las sevas nafras.
—¿Que'n teniu, mon fill Ramon?—La color teniu mudada.
—Ma mare, seinat ne som—la sainia m' han errada.
—O mal haja tal barber—que tal sainia 'us ha dada.
—Ma mare no flestoméu—qu' es la darrera vegada:
entre jo y lo meu cavall—portém vint y nou llansadas;
lo cavall ne porta nou—y jo totas las que faltan,
lo cavall morirá á nit—y jo á la dematinada,
lo cavall l' enterraréu—al lloch millor del estable,
y m' enterraréu á mí—en lo vas de Sancta Eularia
y damunt y posaréu—una espasa atravessada.
Y si diuhen qui ha mort:—«D. Joan de la cassada.»

NOTAS.

 ¿Serán aquesta cansó y la que la precedeix, dos trossos de una ó duas versions primitivas sanceras? ¿Serán dos cansons diferentas? Dos cansons diferentas no las creyem. Dos trossos de dos versions en diferent metro, potser. En totas las versions estrangeras també hi entra lo cavall y en unas mort embruixat, en altras plé de nafras, y no 'n manca una que 'l fa finar sense camas perque una bruixa las hi talla.

  1. Es de notar que en eixa versió son dos los personatjes que hi figuran: si be un dels dos, (D. Joan) es del tot sobrer al argument.