En la bohême Galante de Gerard Nerval al tractar d' aquesta cansó al concloure la primera part hi trobem la següenta observació: « aquí lo lloch de la balada cambia, seguint l' argument en la cambra de la partera.» Aquest trencat es també visible en la nostra.
En una de las versions italianas (la Vicentina) qu'es la que mes s'acosta á la nostra versió, també torna de la cassada.
—O madre, piu che madona,
cosa xè que l' Anzolin non vien trovarme?
—O fiola, piu che nureta,
el conte Anzolin è aduà a cazza.
La següent versió alamanya nos esplica en part la formació de aquest cant independent de la bona viuda. Ella es una reproducció de la cansó sueca Sire Olaf; ab tot no conta tampoch l'argument per sancer (com nostre D. Joan y D. Ramon) sino que trencantlo á la tornada de Sire Olaf y posanthi una variant que li muda la fi, ne fa un cant que, á primer cop d' ull, sembla diferent no sent mes que un retall de la cansó sueca. ¿Succehirá lo mateix ab lo nostre cant D. Joan respecte á la bona viuda? Creyem que sí.
Veuse aquí la cansó alamanya.
Olaf atravessa de nit lo bosch, sense por y ab lo cor plé d' alegria perque va á casarse.
Las Elfas li privan lo pas y la regna dels boschs li allarga la má.
—Salut, Sire Olaf, siguéu ben arribat. ¿Heu vingut per ballar ab mi, no es aixís?
—¿Ballar? No, no puch, no puch Elfas. Bruixas, no puch pas ballar; demá á punta de dia me mullero.
