Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Quatre bandolers—van de camarada,
un era Serrallonga,—l' altre s' amiga Joana,
 Farará,
 fararó,
 L' altre 'l Fadrí de Sau,
 fararó.
Las ninetas ploran,—ploran de tristor
perque en Serrallonga—es á la presó,
 farará,
 fararó,
 es á la presó,
 fararó.
Joana la sua amiga—á son germá deshonrá
y donarli la mort—al cel ell va jurar
 farará,
 fararó,
 al cel ell va jurar,
 fararó.
Bernat de Serrallonga—per son fill plorá
y pera que 'l prenguin—ell mateix lo entregá,
 farará,
 fararó,
 ell mateix lo entregá,
 fararó.

VARIANTS.
Vers 4.

Ploran las minyonas—ploran de dolor.