Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 La única versió que 's coneix fins ara d' aquesta cansó es la que publica En Manel Milà en son Romancerillo, qual versió segons diu lo autor de l' obra citada es extreta de la comedia que ab lo títol El Catalan Serrallonga escrigueren tres ingenis (Antoni Coello, Francisco de Rojas y Lluis Velez de Guevara) á mitjans del segle xvii. En la versió aquesta, com nota molt be En M. M., no mes hi ha tradicional la segona posada; las altras tres, se véu que foren arregladas pèls autors del drama. Nos acaba de probar aixó la música de la mateixa, pus aixis com escáu molt be á la segona posada, no va gayre á tom á las altras, perçó en la solfa s' hi troba la lletra de aqueixa y no la del comens.
 També probaria indirectament lo mateix alguna altra cansó catalana que 's troba en lo acte primer del citat drama, la qual no te per cert res de popular y es la següent:

Una veu: Qu' ha de se' una dama
que no té dinés?
Altra: Si es molt hermosa
ser lo pitjor qu'es.
Una: Ay, ay que dolor
que té á ne 'l cor!
Toll:  Y de qué?
Una: Espera y t' ho diré.
De veure una Joaneta
qu' es bonica y discreta
 sens dinés
per compra' un jipó
ab passamá d' or
 á Barcelona....

 Ara ve lo tractar d' un altra cosa mes que sia lleugerament. ¿Era un cavaller lo dit Serrallonga,