Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Al vestirse la saya—la nena fa un sospé.
—¿Qué 'n sospirau vos, nina,—que'n feu tan gran sospé?
—Sospiro de la saya—que tan estreta m' es.
Deixáume lo punyalo—que 'm daré un punt ó tres.»
Lo punyalo fou d' oro—del cor se 'l ne passé.
Ja l' agafa y se 'n tombe—y á la mar s' enfonzé.
—Xanta, xanta granota,—xant que prou pots xanté,
tens aigua pera beure—y nina per manjé.

VERSIÓ ITALIANA.

 U j'era trei bei giuvo
 Ch'i andavo a sijé ir prà,
 Tra lur i díscurivo:
 —Chi vinrà a purtèe disnèe?—
 —U vinrá ra Franceschina
 Che r'è ancur da maridèe.—
 R'ha stendì ir mantì an terra:
 —O bei giuvo, avnì a disnèe.—
 E dui lur i mangiavo,
 L'atr u 'n mangiava nent.
 —Mangèe, mangèe bel giuvo
 Chi posse travajèe
 —Nun poss né mangèe nè beive,
 Sun anamurà di vui.—
 —Ajò ir me spus an Fransa,
 Che l'è pì bel che vui:
 Mi nun vi poss spusève,
 Ir me spus l'á maggiur di vui.—
 —Vi crumpirò ina vesta
 Di trantadui culur;
 Vi ra farò tajè
 Da trantadui sartur,
 Vi ra farò chisì
 Da due fije d'amur.
 Ogni puntal d' aghigia
 In massurin di fiur;
 Ogni pcitta custiretta
 Vi darò ïn basin d'amur.—
 (Canti Monferrini.—Ferraro.)