Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


publicat á Pau Mr. A. Lamazou. Es un preciós llibre que recomaném á tots los aficionats al art musical.

______


 Del Romancerillo del Sr. Milá preném eix tros de la següent versió, diferenta de la que hem posat mes amunt.
 Montanyas de Canigó
 son frescas y regaladas,
 al demés ara al istiu
 que las aigas son geladas.
 Allí me n' hi estat tres anys
 sens veure persona nada,
 sino un petit rossinyol
 que nit y dia cantava:
 «Rossinyol, bon rossinyol,
 Dèu te dó bona volada;
 á l' altra banda del riu
 trobarás la mar salada
 y dirás á mos parents
 que mon pare m' ha casada...

__________


 Eix boci de cansó que posém al peu d' aqueixas ratllas, es (á lo que 'ns sembla) pertanyent á una versió antiga sobre 'l mateix tema; aixís nos ho fan pareixe certas analogias que te sa fi ab la fi de las versions mes modernas.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

Ne tallan una saya—de un bet á la manyé.
La 'n tallan trenta sastres,—l' han cusen trenta tres.
 Sona, sona la viola,
 sona lo só cortés,
 mira que ballan damas
 comptes y cavallers.
A cada estisorada—pesols de tres en tres,
cada punta d' agulla—un ramet de l' aumés.