Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en lo Rosselló; las variants que nosaltres ne posem son d'una versió rossellonesa, aixís no 's deu estranyar lo trobarhi las paraulas consuelo, corps, talla y algunas altras en boga y vivas encar en aquella part de l' antiga corona d' Aragó. Lo catalá que allí's parla es molt consemblant al nostre ó per millor dir igual, si be s' hi troban algunas paraulas ben catalanas que aquí las pendriam per arcaicas y algun qu' altre castellanisme (ja no parlém dels galicismes). Com mostra de la llenga que allí s' usa y s' escriu, posém aquí una poesia d' un poeta de Banyuls premiat, per altras composicions, en un certámen de Beziers.

L' EURA Y LO ROSER.[1]
_____

L' eura plena d' orgull, qu' havia dalt montat
se reia, un matí, d' un roser acepat:
—Dins de la creació contas per un no res,
no comprench pas perque Dèu ha fet los rosers:
 espia be tos magres rams
 que no son alts sols de tres pams;
espiam be á jo, domino la contrada,
del sol, avant ningú sempre veig la llevada».
Lo roser, ofengut d' aqueix gran menyspreu,
li respont dolsament, de la mes fresca veu:
Sens aqueix olm robust, que 't serveix de tudor,
no veurias tan alt del sol la resplandor.»

 La cansó de Lo Canigó aixís com Lo pardal, se troban, lletra y música, ricament estampadas en la preciosa col-lecció de cants populars pirináichs que ha

  1. Aquesta poesia fa part d' un llibret de poesias que ab lo títol Las flors de Canigó ha publicat á Perpinyá En Pere Courtais de Banyuls.