Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/213

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Al carrer del Hospital—á tres porlas á ma dreta,
si n' hi ha un estudiant—que 'n festeja la Sileta.
 Jo me n' aní,
 jo me n' aní tota soleta,
 jo me n' aní.
No li han volguda dar—ni ab or ni ab altra moneda.
Lo traidor del estudiant—se 'n guarneix una trampeta;
se 'n vesteix de cotó blanch,—com si fos una monjeta.
A las dotze de la nit—ja 'n trucava á la porteta.
—Ay, Sileta, baixa á obrir,—baixa á obrir á una monjeta».
La Sileta agafa 'l llum—se 'n va á obrir á la monjeta.
—¿Quina monjeta sou vos—qu' anáu á aquestas horetas?
—Monjeta de San Francesch,—qu'així ho mana l'abadesa;
monjeta de San Francesch—que vinch de fer penitencia.»
—¿Qué li darém per sopar?—«Un ouhet y una sopeta.»
Quan es á mig del sopar—la monja está nujadeta.
—Ay, monjeta que teniu?—Perqué estéu enujadeta?»
—Mestressa, lo que jo tinch—es por de dormí' soleta.»
—No dormiréu sola, no,—que vindrá la criadeta.—
—No hi vull la criada, no,—que hi voldria la Sileta.—
—Sileta, encenne lo llum,—ves al llit ab la monjeta.—
—Ay, mare, no hi vull anar—qu'es l'estudiant de lletra.»
—Ay, Sileta, encen lo llum,—si vols que'l bastó no regni.»
La Sileta agafa 'l llum—se 'n va á dormí' ab la monjeta.
Quan son á mig despullar—veu que 'n du calsa curteta.
—¿De quin convent ne sou vos—que portéu calsa curteta?»
-Del convent de S. Francesch-qu'així ho mana l'abadessa.»
Quan son per la nit enllá—ja n' hi parla d' amoretas.
—¿Quina monjeta sou vos--que enrahonéu d'amoretas?
--Jo no sò monjeta, no,--que sò l' estudiant de lletra;
que jo só aquell estudiant—que 't pagava arrecadetas.