Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/214

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Al ser l' endemá al matí—sa mare l' ha cridadeta.
—Ay, mare, no'm vull llevar-bon dormí' fá ab la monjeta.

VARIANTS.
Vers 2.

Un pulit estudiant—ne festeja la Sileta.
 Ay Sileta del meu cor
 cásathi y no 'm dongas pena,
 que n' has de saber de mí
 si me'n tinch d' aná' á la guerra.

Vers 4.

L' estudiant se 'n va á Vich—á vestirsen de monjeta.

Vers 22.

Quan son á mig despullar—ja li veu faixa de seda.
—Quina monjeta sou vos—que portéu faixa de seda?