Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La Mare de Deu se 'n va,—cap á Egipte se 'n anava.
Quan es á fora 'l portal—troba un' ánima finada.
—Anima ¿que fas aquí?—¿que fas benaventurada?
—Me hi estich per un pecat—que no me'n so confessada.—
La Mare de Deu la pren—al seu quarto la portava.
—Dígasme ¿quin pecat es?—Digas, benaventurada.
—Lo pecat que jo n' he fet,—es no creure pare y mare.—
La Mare de Deu la pren—á San Miquel la portava.
—No 'm dirias, San Miquel,-las obras que Deu t'ha dadas?
—Las obras que Deu m'ha dat,—ser pesador de las ánimas.
—¿Me voldrías pesá' aquesta—qu' ara tot just ha finada?
-No pot ser, Mare de Deu,-qu'eixa ánima es condempnada.-
La Mare de Deu la pren—á San Joan la portava.
—Ne 'm dirias fill Joan,—las obras que Deu t' ha dadas?
—Las obras que Deu m'ha dat-ser contador de las ánimas.
—¿Me voldrías contá' aquesta—qu' ara tot just ha finada?
-No pot ser, Mare de Deu,-qu'eixa anima es condempnada.»
La Mare de Deu la pren—cap als llims se l' emportava;
quan ne son á mig camí—lo seu fillet n'encontrava.
—¿Ahont anéu, la mia amor,—tan trista y desconsolada?
—Me 'n vaig als llims á portar—eixa ánima qu' ha finada.
Los teus administradors—no volen salvá, aquest' ánima.
Si la volias salvar,—no tindria de portarlhi.
—Ay, Mare, jo no'u puch fer—qu'es ánima condempnada.-
—Tots los dias de sa vida—me 'n passava lo rosari.»
—Si aixó, Mare, es veritat—dalt del cel tindrá posada.
Tornéuvosen cap al cel,—que jo ja l' he perdonada.—
Ab tres gotetas de llet—ne fa caure la balansa.