Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Dampnada so á fer la via llarga que segueixen los pecadors que se 'n van al infern.—
 —Vina ab mí, ánima pecadora: jo pregaré per tu al meu fill.—
 Quan arribaren al paradis trucaren á la porta.
 —Alséuvos, Pere, prenèu les claus, veyéu qui truca.
 —Senyor, es vostra Mare la que truca; darrera d'ella hi ha un' ánima pecadora.
 —Deixéu entrar á la meva mare; la pecadora que 's quedi fora.
 Mostréuli la via llarga que segueixen los pecadors que van al infern.
 —No'u vulgas aixís, Fill meu estimat; perdona aqueixa ánima pecadora.
 —Mare estimada, pregúntali lo be qu' ha fet.
 Quantas festas ha santificat, quants divendres á dejunat, quants pobres ha mantingut.—
 —Ni he santificat las festas; ni he dejunat cap divendres;
 ni he fet cap bona acció; sols he dat un xavo á un pobre.
 —Anima pecadora, allarga, allárgam la má: jo 't faré passar pels torments eterns, d' aqui 't duré al abim, y del abim á la joya.
 Un trist xavo t' ha guanyat lo Paradís [1].

  1. En l' Alta-Alsacia també hi existeix aquest cant.