Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Christians lo que 'us diré:—creureu de la Pasió
dels Apostols y deixebles,—de Jesu-Christ Nostre Senyor:
y de tota la conversa—que entre ells va passar;
al manco la de Sant Pere—quan sentí lo Gall cantar.
 Un Dijous Sant de capvespre—com estava ordenat,
digué Jesus als Deixebles—que vajan á la Ciutat:
«allí trobaréu un home—ab un canti d' ayga en má,
seguíulo fins á la porta—de ahont veuréu que entrará.»
 Los Deixebles humilment—fan lo que 'l Mestre 'ls ha dit,
vanse á Jerusalem—perque Dèu n' era servit.
Allí entrant á la Vila,—davant d' ells se demostrá
un home ab gran alegria,—ab un canter d' ayga en má.
 Diréu al amo de casa,—que jo vos hi he enviat
que vull celebrar la Pasqua,—puig lo temps es arribat,
Demanaréu una Taula,—comensáula de parar,
esta nit los meus Deixebles—ab vosaltres vull sopar.
 Quan Jesus fou en la taula—en casa Simeòn Leprós,
humilment li presentaren—aquell menjar tant preciós.
Dix Jesus estas paraulas,—comensantse á contristar:
«ab gran desitg esperava—de menjar aqueix sopar.»
 Quan Jesus fou en la Taula,—segons escriu Sant Matheu:
«esta nit los meus Deixebles—hu de valtres me trahiréu.
Ja fujirán las Ovellas—quan lo Pastor pres será,
los Soldats tots á la una—deixerán llur Capitá.
 Lo qui á mi me trahirá—posará la má al meu plat,
y ell se'n portará 'l bocí—que per mí está reservat.
Y vindrá lo Fill del home,—puix així promés está,
crucificat será lo Home,—Dèu glorificat está.»
 Miráu quanta amistat porta—Jesu-Christ á n' al traydor,
que posan junts la má al plat,—qu'es voluntat del Senyor.
Per veure si 's penediria—no 'l volgué escandalisar,
perque portava la bossa—de lo vendre y del comprar.