Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Diu Sant Pere gloriós:—«Senyor, may vos deixaré,
avans moriré per Vos,—Senyor, que no fugiré.
Y si algú se escandalisa—escandalisat será,
que jo 'l ne perseguiré—ab lo coltell en la má.»
 «Mira lo que jo 't dich, Pere,—mira en esta santa nit,
antes que lo Gall no cante—jurarás que no m' has vist:
y totas las teuas obras—ab mí vindrás á ignorar,
fins dir no coneixes l' Home—que es lligat en lo Pilar.
 Encara dich mes avant,—mira, Pere, que farás,
antes que lo Gall ne cante—tres voltas me negarás.»
Llavors lo beneyt Sant Pere—comensá de contristar,
volgué entendre lo misteri—que en la Taula se va obrar,
 Finidas estas paraulas—acabaren de sopar;
Jesus pren la tovallola,—la bacina en l' altre má.
Per mostrarnos la Doctrina—los peus los volgué rentar,
á fins en los peus de Judas—Jesu-Christ se va inclinar.
 Diu Sant Pere gloriós:—«Senyor, vos no'm rentaréu;»
«Tú no rebrás lo meu Cos—si jo no 't rento los peus.»
«Rentéume donchs las mans solas—que los peus no'm vull rentar.»
«Lo que ja está net, Pere,—no fretura de rentar.
 Deixebles, tots sou mol nets—de culpas y de pecats,
si no es aquell mal enterch—Deixeble tan desditxat.
Mira lo que jo 't dich, Pere,—tot ne passa en veritat,
valdria mes que en la terra—un home tal no fos nat.»
 Jesus may fa ninguna obra—sino ab gran cumpliment,
va posar la tovallola,—y ordená 'l Sant SAGRAMENT:
«Qui menjará la Carn mia,—y de la mia sanch beurá,
si n' es mort cobrará vida,—si es viu bé morirá.»
 Judas també combregá—possehit ja del Dimoni,
Jesu-Christ li va parlar:—«vesten acabar ta obra.»
Ningú d' ells may entengueren—lo que Jesus va parlar,
pensant potser li dolia—quan Judas se va penjar.
 Quan Judas se 'n fou anat—Jesu-Christ feu un Sermó.
«haja pau entre vosaltres—y no hi haje mes rencor:
lo que lo mes petit vulla—lo mes gran també ho voldrá,
que jo pregaré al meu Pare—vos tinga tots de sa má.
 Un poch estaré ab vosaltres,—mes tantost me 'n aniré,
teniu ferma l' esperansa—que al ters dia tornaré:
de Adam la gran cayguda—Jo la tinch de reparar,
y las Ovellas cautivas—aniré Jo á rescatar.
 Allí ahon Jo aniré—valtres no podéu venir,