Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/233

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Joseph y Maria—van á passejar.
En una font fresca—varen reposar.
Joseph se la mira,—la 'n torna á mirar.
—Qué miréu, Joseph,—que tant rehulláu?
—Jo miro, Maria—que prenyada estáu.—
Joseph pren la roba,—Amor, á Dèu siáu.—
Pel camí que anava—un ángel trobá.
—¿Ahont 'néu, Joseph,—que la roba portáu?
—Maria es prenyada.—vull mudar d' hostal.
—Torneusen, Joseph,—al vostre palau.
Parirá María—la nit de Nadal,
parirá María—un Dèu eternal.

_____________

 Mateix assumpto, si be diferent metro y tonada, te la següent versió, de la qual sols ne posem la lletra en rahó á ser lo mes notable de las dos cosas.
 Joseph ve de la llaurada
 molt cansat y molt felló,
 troba l' esposa prenyada
 que no sap qui ho ha fet, no.
 De la soca naixia la rama,
 de la rama naixia la flor,
 de la flor naixia la Verge,
 de la Verge 'l Redemptor.
 Joseph pregunta al mosso:
 —Mosso, ¿qu' es estat aixó?
 —No 'm paguéu pas la soldada
 per darvos tanta rahó.—
 Joseph pregunta á Maria:
 —Verge, ¿qu' es estat aixó?—