Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



La Mare de Dèu—un roser plantava
y d' aquell roser—va naixe una planta,
San Ramon Nonat—fill de Vilafranca,
confessor de reys—de reys y de papas.
Confessava un rey—que 'n pecat estava
lo pecat es gran,—Ramon se n'esglaya.
—No ploréu, Ramon,—que 'l pecat s' acaba
sino 'm perdonéu—ne perdréu la Espanya.—
Ramon se 'n va al port—á llogá una barca
ne troba un barquer.—¿Voléu embarcarme?—
Lo barquer li diu—que 'l rey li 'n privaba
de podé' embarcar—capellans ni frares,
ni 'ls escolanets—de la cota llarga.
Sant Ramon beneyt—ja 'n va fè un miracle.
tira capa á mar—per servir de barca,
y lo gayatet—per arbre posava,
y ab l' escapulari—gran vela n' alsava,
y ab lo sant cordó—bandera molt santa.
Montjuich lo veu—baixell assenyala,
tots los mariners—surten á muralla;
—Jesús! ¿qu' es alló?—¿Es galera ó barca?—
No n' es baixell, no,—ni galera armada,
que n' es Sant Ramon—qu' ha fet un miracle.
Santa Catarina—tocan las campanas.

VARIANTS.
Vers 3.

Nasqué Sant Ramon—fill de Vilafranca.

Vers 13.

Ni 'ls escolanets-que portan sotana.