Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



NOTA.

 San Ramon fou confessor del Rey Jaume 'l conqueridor, per lo tant se pot soposar que 'ls versos 4, 5, y següents se refereixen al monarca nomenat. Tan mes quan alguns historiayres donan per cert que aquest sant sorprengué y reptá mes d' una volta al Rey Jaume per los amors ilegítims que sostenia ab una bella dama, qual dama per nom havia 'l de Teresa Vidaura.
 Lo miracle del manto y gayató se veya de relléu en un capitell d' una columna del claustre del convent de Santa Catarina, convent aixecat en lo segle xiii. També, en una de las poesías que pèl certámen que en 1601 tingué lloch, se fa cita d' aquest miracle. Diu un dels poetas premiats (Ausias March de Cervera):
 Lo gran Neptú ne sou á qui obeheixen
 lo mar, los vents, los peixos y las onas.
 La cansó sembla feta en lo segle xvii y per los noms de alguns llochs que de la vila de Barcelona se fa en ella, pren un color local marcat que mou á creure que va ésser escrita en las festas que per la beatificació del Sant se celebraren en la dita vila en lo any ja citat. Entre las festas hi tingué lloch un certámen poétich, qual certámen col-leccioná y dongué á llum Rebullosa. La festa literaria erudita se pot soposar ab fonament que fos causa de la naíxensa d' aquesta cansó popular.
 Díu En Manel Milá en son Romancerillo: «era de la familia de los Penyaforts que dió nombre á una calle de Villafranca y cuyo castillo estaba situado en la próxima parroquial de Santa Margarita, junto á la antigua ciudad de Olérdola, en el punto donde se edificó el Convento de PP. Predicadores.»