Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

—Coumo iou pourriou faire—per l' y intrar dedins?
—Habilletz vous en modo—d' un pauvre pelegrin,
demandetzli l' oumoino—au nom de Jesus-Crist.
—Fluranço, fai l' oumoino—a gens de toun pays.
—Coumo fariou l' oumoino—a gens de moun pays,
que les ouceous que voloun—n' en saurien pas venir.
L' y a que la dindouleto—que fai soun nis eicit.
Mete tauro, servanto,—lo paure din' eicit;
fai lou lavar, servanto,—dedins lou plat bassin.—
Doou temps que sount à tauro—Fluranço se s' en ris.
—De que risetzs, madame,—que vous troufetz de mi?
—Iou pas de vous me troufe,—que siatz lou miou marit.
Aném leou à la chambro—se cargarem d' or fin,
anem leou à l' estable—eunte sount les roussins,
mountaras sur lou rouge—et iou dessus lou gris.—
Quand sount sur lou pouent d'armo-lou mour'ant vist venir.
—Sept ans te l' ai vestido—doou damas lou plus fin,
sept ans te l' ai caussado—de peou de marrouquin,
se sept ans l' ai gordado—es per un de mes fils!—

(Chants populaires de la Provence, vol. II, pla. 73.)


VERSIÓ ITALIANA.


Bel galant si marida
 Poc luntan dai soi pais:
 Ir pija ina zuvinotta
 Ch'an seiva manc vistis.
A ra seira u r'ha spusaja,
 U lunisdì u ra pianta lì,
 U pianta lì Fiurensa
 Bela senza marì.
E l'è stà ben sett'agn,
 Sett'agn a riturnèe: