Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si n' eran dotze fadrins—que tots dotze n' eran lladres;
l' un es fill de Balaguer,—Serraller s' anomenava.
—Si voléu venir, minyons,—farem vida regalada,
no matarém á ningú,—no mes buydarém butxacas.
A ne 'l hostal del Bulló—un dia van fer posada:
s' hi posaren á jugar—unas sivellas de plata.
Lo traydor del hostaler—mala pasada 'ls jugava,
enviava un mosso á Vich—dihent: «A casa hi ha lladres.—
A casa 'l gobernador—també n' hi duya una carta:
«Feu que vingan cent soldats-tots armats ab bonas armas.»
A nou horas de la nit—la casa ne fou rotllada.
Nou horas tingueren foch—mentres varen tenir balas.
—Minyons, minyons som perduts-havem estat de desgracia.
A ne mí cobriume ab fems—y vosaltres presentáuvos,
que si fujo jo 'us trauré—fins de las presons mes altas.»
Ja 'l deixan tapat de fems—y 's presentan tots los altres.
—Ells tots plegats onze son—y aquí n' hi ha dotze capas,
aquí falta un de la colla—y en Serrallé' es lo qui falta.—
Ja 's fa enrera 'l comandant—y s' arrenca de la espasa
y per tres cops dins dels fems—fins al pom la hi ha clavada.
Se n' aixeca 'n Serraller—que la sanch li regalava
y ab un crit que esfaraeix—lo seu trabuch me li encara.
Lo trabuch pel fogó treu—y aixó al comandant lo salva.
—Perqué'l trabuch ha fallat—per aixó es perque m'agafan;
si no hagués estat així—fins á mos companys salvava,
que jo'ls ho havia promés—y á mas promesas no hi manco.-

ALTRA VERSIÓ.

Joan Serrallé—capitá de lladres
ton pare n' es bo—ja te 'n avisava
que 't deixis d' aixó—te 'n tornis á casa.
Tots los teus germans—tots estudiavan,