las tevas germanas—ja 'n foren casadas
si no fos per tu—tenirne la fama
de matá' y robá'—y entra' per las casas,
dúrten los diners,—també las alhajas.
Las alhajas d' or—ell las passa á França
y allí diu que hi té—botiga parada.
Lo qui se n' hi cuida—es la seva aymada,
y 'l que roba á dos—á quatre li pagan, etc.
A l' hostal del Bulló—gran fortuna n' es estada,
lo traidor del hostalé—gran cassa n' ha donada.
N' ha enviat un home á Vich—dihent que á casa te lladres.
Ne vingueren cent soldats,—vint y cinch homes ab armas.
Nou horas ne durá 'l foch—mentres varen tenir balas.
—Ay, minyons que tots som morts,-nostra vida es acabada.
—No'us espantéu, no, diu ell,—que si jo puch escaparme,
no'us espantéu no, minyons,-de per tot us vindré á traure.-
Ja 'l traidor del Serrallé—á ne 'ls fems se 'n amagava...
Del Carme fins al Remey—la tropa 'n va afilarada, etc.
Eixa cansó de lladres es de cap á las rederias del segle passat. Aquest Serraller, (que aixís se 'l nomenava de motiu, y se li deya aquest nom perqué havia estat manyá ó serraller) era contemporá de Pau Gibert; fou pres en lo hostal del Bulló en la carretera de Vich.
Per agafarlo, á mes á mes de la tropa, se alsá un gros somatent. Dut á Barcelona fou penjat en lo Carner (terras que avuy encara conservan aquest nom en lo vehí poblet d' Hostafranchs, y que servian per lloch d' execució) envers l' any 80 del segle passat.
La tonada d' aqueixa cansó sobre esser molt original y tenir un carácter que la diferencia de totas las altras, es molt bonica y melancónica, ab tot y que 'l seu temps es bastant animat.
