tota cuberta de rosas—rosetas del meu jardí,
no 'm sabria greu se frare—ni haverme fet caputxí.
- VARIANT.
- Vers 1.
Un dia cullint floretas—floretas del meu jardí,
mentres floretas cullia—carta d' ella 'n veig venir.
—Joseph una nova porto—que no tè la goso á dir,
que te 'n casan la Maria,—no esperan sino 'l teu sí.
- ALTRA VERSIÓ.
Escolta tu Marieta—escolta lo que 't vuy dir,
dugas ó tres parauletas—mentre 'ls cantis vas omplint.
Que ja m' ho han dit Maria—que 't casas aquesta nit,
no descontentis als pares—per acontentarme á mi.
Que jo me 'n vaig á ser frare—del ordre dels caputxins,
qu' allí estarè un any y un dia—sense poderne sortir.
Dia de la profecia—Maria, sigas allí,
que te 'n escriurè una carta—com me prova 'l monastir.
Tú me 'n escriurás un altre—com te prova 'l teu marit.»
Dia de la profecia—Maria va serne allí.
Ab escusas d' ajupirse—la carta ja 'n va cullir:
la missa prompte s' acaba—pera poguerla llegí.
Quan la missa fou finida- á la celda se 'n entrí;
al desclourene la carta—ja ne llensa un gros sospir.
Maria de mas entranyas—qui te 'n puguès tení' aquí
un rato de mitja horeta—que parlariam d' amichs.
Oh linda flor de perera
valenciana gentil
tu robas lo cor als homes
y 'l meu fas pená' y morir.
