que l' ha volgut casar—ab un que no li agradava.
—No 's desconsoli senyora—la filla tornará á casa.
—Que hi sab vosté'l bon fraret—que'm diu aqueixas paraulas?
—Senyora jo no hi sé res—pero es cosa de pensarsho.
—Qui es aqueix altre frare—que no diu may cap paraula?
—Es un novici de poch—que no ha professat encara.
Ne te ordre del prió—que no pot dir cap paraula.
—Ves, ves, ves Catarineta—á posar lo sopá' á taula.
Pósahi plats pèls dos frarets—que soparán ab nosaltres.—
L' un diu que tè molta son—l' altre diu que no tè gana.
—Ves, ves, ves Catarineta—á acompanyá' al llit als frares.»
Al sant endemá matí—los frares may se llevavan.
—Ves, ves, ves Catarineta—á despertar als dos frares...
· · · · · · · · · · · ·
—Vina, vina filla meva—vina la meva estimada
Digasme ahont son las claus—las que t' tenia entregadas.
—A la butxaca las tinch—que prou las hi ben guardadas.»
Tantost m' hauriau fet riure—ahi quan vos preguntavan
«qui n' es aqueix bon fraret—que no diu may cap paraula.»
Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/210
Aquesta pàgina ha estat revisada.
