Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

si sola no 'm puch tenir?
Casat, cásat, lo bon compte,
no te n' estigas per mi.
A la dona que pendrás
estímala com á mi;
als fills y fillas que 'n tingas
féslos posá' 'l nom de mi,
cada camí que tu 'ls cridis
sempre pensarás ab mi.
A tots los fills que teniam
pósals en un monestir,
pósalshi xiquets, no aprengan
lo mòn que cosa vol dir:
fésloshi di' 'l Parenostre
al vespre y al dematí.

VARIANTS.
Vers 1 y 2.

—Deu lo guart lo cavaller
¿qué fa vosté per ací?

Vers 6 y 7.

La comptesa ja n' es morta
ja es morta que jo 'u puch dir.

Vers 19.

Ab la punta de la espasa
la sepultura va obrir:
—Alsat, álsat linda dama
que 'l teu compte n' es aquí.