Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y fantasiaven, lluny, l'ombra divina
 d'aquell regne ideal.

 Ab ulls de voluptat miraven l'illa,
com rondejant, de nit, veu el jovent
la claror d'una cambra de pubilla
 sota'l vel transparent.

 Y tal cap d'un any al sarrahí fou presa
per l'ardenta copdicia de l'amor,
y li posà corona de princesa
 lo Rey llibertador.

 Donchs ara dich lo que'l monarca un día
deya, mirantse el posseít tresor:
—Lo bon Pere Alartel rahó tenia,
 parlant de l'Illa d'or.

 Ans de fruir sos dons y maravelles
ja sentía'l perfum de l'hort gentil,
ja tastava la mel de ses abelles
 en la bresca sutil.

 A beure me doná la gaya ciencia
son esperit, abans que la vejés;
no l'embellía'l prisma de l'ausencia;
 d'aprop m'agrada més.