Aquesta pàgina ha estat revisada.
No sé com es la térra mallorquína,
que'l foraster de sobte hi posa rél,
y al cor, com si li das dolsa metzina,
fa tornar infeél.
¿D'Ulisses coneixeu l'historia vella,
quant a un'illa'l dugué la tempestat,
y de la ninfa enamorada y bella
fou hoste afalagat?
Mentres ell suspirava, dins la malla
de l'amor de la ninfa presoner,
teixint y desteixint llarga mortalla,
l'esperá sa muller.
Sa voluntat dormía, no era morta;
renaix la flama de l'amor nupcial,
fuig de la ninfa, y l'heroisme'l porta
a son país natal.
Donchs si'l vent de la mar ab sa fer esa,
en lloch d'empenye' el nàufrech esmortit
al misteriós palau de la deesa
que'l volgué per marit;
Si haguessen duit a l'illa ahon som ara
a l'espòs de Penélope exemplar,
