Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¡pobre muller lleyal!… jo erech qu'encara
 el podría esperar.

 Quan sèu a vostra taula benehida
¿qué li donau dins l'aigua o dins el vi,
que per la patria manllevada, oblida
 la seua el pelegrí?

 Es trist pelegrinar, deixar el clima
la casa y les costums de cadascú,
per anar al país on no'ns estima
 ni'ns espera ningú.

 La veu, el mur y l'arbre que'ns saluda
al obrir la finestra de la llar,
fins l'inimich que a caure nos ajuda
 hi trobem a faltar.

 Però la lley de la natura falla
dins aquest reconet que té l'etcís
d'un regne de l'ensomni ahon devalla
 la pau del paradís.

 Aquí d'anyorament se cura l'hoste,
y pensant que'l sojorn ha d'esser breu,
no més sent la tristesa que s'acosta
 de l'hora de l'adeu.