Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






La Serra




 «Copeo, copeo, copeo traidô:
 roseta encarnada,
 si t'he agraviada,
 jo't demán perdó...»

 ¿Qui me du l'estrofa, plena de perfums,
abella brunzenta de la soledat?...
Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estench la mirada per damunt ciutat,
y l'ánima mia s'enfonsa, llunyana,
 dins la serra immensa
que l'illa travessa, que l'illa defensa
 de la tramontana,
llavors de la serra surt una cansó,