Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


surt una harmonía que's torna visió:
—«Jo vench a parlarte d'una vida d'or,
de la vida lliure qu'anyora ton cor;
som la camperola que presents te du,
jo vench de la serra, mes no som per tu.»

 ¡Oh flor de montanya, fina morenô,
oh la pageseta qu'es una pintura
 y té la cintura
 com un jerricó!
L'aviram la volta ab gran volateig,
quan de matinada crida son estol;
ab capell de pauma se guarda del sol,
quan rega'ls bellveures vora del safreig.
Per servir als pobres fumants escudelles,
confitar codonyes, adobar gonelles
o guarir les nafres, no hi ha millòs dits;
 canta codolades
 y sab contarelles
 d'alicorns y fades
 y poals florits.
Al fons de la cambra porta a la padrina
el vas ple d'escuma de la llet que muny;
 encara es fadrina,
mes será madona d'un terme de lluny.
La nit del dissabte, se posa a escoltar
y'l cor d'alegría li bat en secret,