Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y'l món d'una edat nova, inconscient m'obría,
incendiant la porta sense percebre'l foch.

 Amich, teixiu aquesta visió de l'infantesa,
vos que casseu libèlules en la presó del rim,
prenent-les per les ales ab tanta sotilesa
que no se pert un àtom del matisat polsim.