Vés al contingut

Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

L'ofensor.., caigué malalt,
tement la reyal venjança,
com qui de paor se llança
a l'eternitat d'un salt.

Mes el Rey cavila y calla;
ell coneix un home ardit
qui espunta sovint la dalla
de la mort, vora del llit.

Al malalt cercant remey,
corrèus a Córdoba envia,
per un metge que tenía
el Califa a son servey.

El gran físich de l'Emir
el reyal me travessá,
y en la cort del cristïá
el moribón va guarir.

Y tab profonda reverencia,
mans en creu damunt el pit,
diu en la reyal presencia:
—Sou servit.

Aixi'l Rey l'escomet:—«No'm fan enveja
el regne y l'esplendor del Califat,