Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sinó'l tresor de llum que senyoreja
en ton cervell meravellós guardat.

 «Ja ho veus, oh llustre de la raça mora!
aquí l'esplet d'agonisants floreix;
però sabis doctors qu'allunyin l'hora
d'anar a l'altre mon, negú'n coneix.

 «Ja mos doctors, donant-lo per difunt,
deixaven el malalt a mans dels frares
pe'ls darrers sagraments; mes tu arribares
 pera salvarlo a punt.

 «Jo sé que per combatre sa malura,
la mà damunt el pols abrusador,
ab llarg desvel·lament n'havíes cura,
com la mare del fill de son amor.

 «Jo sé qu'escorcollant per fer la tria
d'herbes medicinals, has espremut
el filtre de la vida y la salut,
y has omplert de bell nou l'odre mustia.

 «De mes joyes escull la més preuada;
digues, oh moro, lo que vols de mi.
Tot es teu,... menys la vida qu'has salvada;
eixa pertany a l'aixa del botxi.