Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






La llágrima




I


 A la baixa finestra recolzada,
plorava la donzella;
y al peu de la finestra, el jovensà
li deya ab ulls aixuts:—Una abrassada;
es la derrera nit, y el temps s'en va.

 Va acalà'l còs la tendra enamorada,
en llàgrimes desfent-se, y d'aquell riu
a la galta del jove'n caigué una
que desxondint-se il·luminà la lluna,
mostrant la cara entre niguls d'estiu.

 —¿Plores?—digué la nina.
—¡Com no, si deix ab tu l'ánima tota!—