Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Y va sentir, llavores, la mesquina
el cor ple de consol,
mirant com un tresor aquella gota
que brillava en la máscara del dol.

II



 Els anys trascorregueren;
a son poble tornà l'enganador,
y demaná per ella, y li digueren:
—Va mori de tristor.

 Ell pensá ab ulls aixuts:—Pobre
Mes va sentir un solch ardent y viu,
com si de sobte per sa freda gaita
rodolás un caliu.