Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y va sentir, llavores, la mesquina
el cor ple de consol,
mirant com un tresor aquella gota
que brillava en la máscara del dol.
Els anys trascorregueren;
a son poble tornà l'enganador,
y demaná per ella, y li digueren:
—Va mori de tristor.
Ell pensá ab ulls aixuts:—Pobre
Mes va sentir un solch ardent y viu,
com si de sobte per sa freda gaita
rodolás un caliu.
