Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






Mallorca y Ramon Lull



Vull morir en péíech d'amor.


Ramon Lull.


 La patria es gran, es bella: té gorchs y fondalades,
boschs, olivars y pobles, y temples y castells;
y serres que s'abeuren del cel en les boirades,
com de la llet materna, alçant-se assedegades,
 les boques dels vedells.

 Té murs de roques fondes, on brama la riera;
l'espiga d'or s'engronsa fins als pinars reulls;
els taronjers verdejen, se vincla la palmera;
la mar damunt la plaja s'adorm, o escup bromera
 entre gegants esculls.

 Crepuscle de victoria de grana l'enmantella;
rompé son captiveri un rey conqueridor;