lo moro la suspira… La patria es gran, es bella…
¿Qui en lo torneig dels setgles recullirá per ella
la flor d'eterna olor?
.png)
No sé si fada o ángel entre perfums de lliris
y alens que par que cerquen un front qu'agombolar,
quan les passions porugues estojen els martiris,
allarga a l'ombra'l calze d'ensomnis y deliris
pe'l camp de Miramar.
La mar com orgue ronca; la lluna s'hi enmiralla;
com tálam d'or ses fulles estén l'arbre de pau;
es la natura un temple on tot espera y calla,
mentre un estel y un altre a il·luminar devalla
la silenciosa nau.
Mes ell no hi es encara… Si 'l cor de brasa viva
li bat damunt s'enclusa amartellant-lo'l dol,
si ab plors y sanch lo brufa la tempestat aspriva,
més gran renaix el geni, y més amunt arriba
descapdellant son vol.
| · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · |
Mirau: la bella dona ab ulls d'amor contempla
alçarse l'hostia santa en l'aromat altar;
