Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y serres que s'abeuren del cel en les boirades,
com de la llet materna, alçant-se assedegades,
 les boques dels vedells.

 Pits de calenta sava, vaixells on van y venen
y esbraven llur coratge ab vents y temporals;
ressons de les altures que'ls cors feels entenen,
y, com esguarts claríssims, blavors del cel qu'encenen
 desitjos immortals.

 No mida, no, sa fama lo vol de l'oronella,
son front una auba nova corona de claror...
¡Cantem al gran apòstol, fill d'eixa patria bella,
qu'en lo torneig dels setgles, lluitant guanyà per ella
 la flor d'eterna olor.

Palma 7 de Dezembre de 1876.