Aquesta pàgina ha estat revisada.
Amb aquesta poesía vaig associarme al tribut afectuós qu'els poetes mallorquins dedicaren a la gentil Emilia Sureda, fent-li guarda d'hanor en el llibre pòstum ont foren recullides les composicions que tant feyen esperar de
son enginy poétich.
No estarien bé en boca d'un mallorquí elogis tan estremats a la seua terra. No'ls escrigui per conte meu, sinó per complaure un amich, hoste enamorat de la nostra illa, el qual volgué manllevarme unes estrofes ahont vibras el seu entusiasme y recitarles com a comiat a Mallorca, assajant-se de pas en l'aprenentatge de la nostra llengua.
L'accidentada metrificado d'aquesta petita llegenda no se deu al designi de l'autor. Fou concebuda y escrita
