Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en poques hores, a prechs de l'Antoni Noguera, pera ajustarse exactament, no sols en la forma sinó en l'esperit, a una melodía choral que mon amich havía composta, sense lletra, com va fer altres vegades. Així, anticipant-se el músich als poetes, va obtenir, per l'Hivernenca y La Sesta, la colaboració d'En Miquel S. Oliver y En Gabriel Alomar.
 Tal volta, per esser improvisació subordinada vers per vers a un motllo imposat, no mereixeria corre' impresa. Però, per poch que valga, serva per mi la calor de l'amistosa confidencia, y l'he volguda incloure, en memoria de l'artista mort, tan digne d'esser anyorat, perque son nom m'acompanyi.

Jovenils



 Son casi totes poesies d'adolescencia. No contava reproduir-les aquí. Sense que les crega millors ni pitjors que les tardorenques, (per això calría tenir en les darreres gran confiansa), desentonen un poch dins el criteri dominant en l'edat madura, més influida per l'emoció que per l'espurneig de l'enginy y les fórmules arbitraries de la fantasía. Es clar que sempre es essencial sentir l'assumpte per poetisarlo, y may crech haver infringit a grat seient aquest principi. Mes abans era dels qui procedei-