Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 ¡Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
Ginebrons balsámichs, estepes y pins;
sitges que negrejen sota l'ausinar;
soleyada ardenta que besa'l pinar,
ombra esmeragdina del fullatge espès;
cántics de revel·la qu'arriben al mar,
de l'Iglesia uberta, com un ull encès;
 mules trotadores
 que cascavellejen
 per la carretera
 del coll a-n avall;
 fayes que flamejen,
 seguint la primera
 de les balladores
 en la nit del ball;
 soledat feresta
 on sembla que udola
d'oscur fratricidi la gòtica gesta;
trilleig de campanes que'l vilatge endola;
endolats que resen y de dos en dos
cap al cementiri segueixen la caixa;
garrovers que freguen ab la branca baixa
les veles de carro que van a-n el cós;
tonada del batre, cadencia moresca;
mèl·leres que boten per dins la verdesca,
families que volten la font de salut,
y fruites que's fonen dins la boca fresca